Vaig girar el cap,
i vaig veure la closca del temps,
un humil vestit
d’escorredissos serrells que escapava.
Vaig obrir els braços per abastar-lo
i no vaig poder fregar ja la seva imatge,
el seu rostre anava al galop
deixant un rastre de pell en la seva estela.
Vaig obrir la mà i, entre els meus dits,
resllicà un cofre d’hores daurades.
Reyes Cáceres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.