(Quan la democràcia no ho és tot)
Entremig de núvols
surt una flor de llum.
És un espai de cel
o, potser, el reflex
on el mar s’emmiralla.
Poc o molt, el veig.
Un vaixell surant el cel,
record d’infantesa,
quan Peter Pan era
el nostre millor referent.
Al cap damunt, la por
enarbora bandera
i el velam, farcit d’anhels
i esperances, remuga.
No!, el futur no és sòlid.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.