S’ha trencat l’agulla...
Em tremola la recança,
l’atziac destí que tinc
quan escric i encenc
la flama del poema,
que és torxa de passadís.
S’ha trencat el fil...
El record, sense adjectius,
sempre queda difuminat
dins la memòria. Tardor
que esvaís la seva boira,
dins un matí qualsevol.
“Espavil”...
Ferm, serro els dents,
així no em cal dialogar.
Tampoc vull embolcallar
l’error amb l’equivocació.
Aleshores, sóc fora o sóc dins?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.