dijous, 16 d’agost del 2018

Un-i-vers (II)

No m’agrada ser turista,
sóc viatger. Voldria
romandre a cada lloc,
ser esponja del nou espai
i acomiadar-me del temps.
Sortir de la tenebra
que duu la ignorància.

Observar, pregar i...
estimar el silenci.
Tot és un univers
que es guanya, ordint
tacte i dedicació.
Sóc un i tinc el vers...,
també sóc univers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.