Des de Noè, quan va plantar la primera vinya i va assolir la primera intoxicació etílica, l’home sempre ha caigut en el tèrbol món de les addicions. Hi ha addiccions de tot tipus i per a tots els gusts. Algunes d’aquestes addiccions estan emmascarades en forma d’aficions o sota el subterfugi del “m’agrada molt...”
Però, que hi ha rere una addició? Doncs, molt senzill: una personalitat que se supedita a l’addicció. Els motius d’aquesta supeditació són diversos, des dels que són inherents a la personalitat de l’individu (immaduresa, falta de voluntat, etc.); motius que envolten comportaments socials i familiars (mimetisme, proselitisme, pertinença a un grup, etc.) i també hi ha motius que poden ser per reforçar una actitud personal davant la vida (noves experiències, fugir de la soledat, intentar reafirmar-se en una personalitat que no és la pròpia, etc.)
Començarem per les addiccions a drogues; és a dir, les drogoaddiccions. Cal deixar ben clar que una droga és una droga, sigui legal, il·legal o sigui un medicament. Socialment, només tenen consideració de droga les que són il·legals. Totes les altres drogues són considerades medicaments, vicis o sota el concepte ja esmentat del “m’agrada molt...” Atenció!, que ningú s’enganyi, totes les drogues traspassen la barrera hemato-encefàlica i, per tant, produeixen deteriorament neuronal, afavorint les malalties neurològiques i psicològiques. Totes les drogues (sí, totes) produeixen tolerància, dependència, ansietat i a la llarga agressivitat. Les primeres vegades aquesta agressivitat serà verbal i més endavant serà física. Compte! a considerar la violència masclista només per ella sola, sense ficar en evidència la problemàtica d’alcohol i drogues que hi ha rera de tota violència. A més a més, les drogues també poden produir càncer i altres malalties, quan la droga va associada a components químics que s’ingereixen. Dos apunts: la combustió del tabac porta associada a la nicotina l’alliberament d’una infinitat de productes químics, tots ells perjudicials per a la salut. Segon apunt, el cànnabis castiga els pulmons deu vegades més que el tabac.
Una altra classe d’addicions són les anomenades ludopaties, que poden anar des de màquines escurabutxaques, bingos i loteries a tot tipus d’apostes, jocs d’atzar i d’envit, com per exemple el pòker. En aquest sentit, cal ficar de relleu la proliferació d’aquests jocs per internet que, afavorint l’anonimat, estan generant problemes psicològics i veritables drames humans. Alguns/nes “vedettes” televisives tindrien que tenir més solvència moral i no fer promoció publicitària d’aquests productes, per la responsabilitat que tenen, donada la seva influència mediàtica.
Ara li toca el torn al sexe. Sí!, també hi ha una addicció al sexe, sigui de forma presencial (Espanya és el país d’Europa amb més prostitució) o de forma virtual a través de pel·lícules o d’internet. La curiositat a temes sexuals no té per què ser negativa, altra cosa és quan la persona es fa addicta i no pot passar sense supeditar-se a l’addicció.
Encara que el món de les addiccions és inacabable (exemples: esport, begudes energètiques i ensucrades, algunes d’elles poden incloure una droga en forma d’alcaloide; ingesta compulsiva d’aliments, etc.), acabaré només amb l’addicció al mòbil i a les xarxes socials. Els psicòlegs ja estan ficant aquesta problemàtica en evidència. Problemàtica que no tan sols té repercussions psicològiques, sinó que també hi ha repercussions socials. Un exemple, les estadístiques ja parlen que el 17% dels accidents de trànsit són per culpa de distraccions amb el mòbil. Veiem, doncs, que aquesta addició afavoreix la irresponsabilitat pròpia de persones immadures que no són conscients o “passen” del risc que comporta conduir utilitzant el mòbil. En quant a les xarxes socials, s’estan fent coses que la persona no faria en presència física, eliminant el llenguatge no verbal i desplaçant la comunicació presencial cap a una comunicació supèrflua, deixant a la vista la vulnerabilitat de la persona davant d’autèntics desconeguts. Fiquem un exemple, ¿algú aniria pel carrer ensenyant fotos personals a desconeguts? Doncs això és el que s’està fent a les xarxes socials. Així doncs, molta atenció a confondre anonimat amb impunitat!
Què podem fer? En primer lloc, reflexionar i establir fins a quin punt el nostre comportament ens està fent un bé o ens està fent un mal. La nostra salut física, psicològica i, fins i tot, espiritual, depèn del nostre comportament, ingesta de productes i les anomenades aficions, quan són negatives. I aquest comportament també està supeditat a les nostres addiccions. Una vegada feta la reflexió, cal ficar a la balança els pros i els contres de les nostres decisions, tenir la valentia d’afrontar les nostres limitacions i debilitats, i tenir la força de voluntat d’actuar en conseqüència. Si fent tot això no aconseguim portar una vida física i psicològica saludable; aleshores, hem de tenir la valentia i humilitat de buscar ajuda professional. Creieu-me, val la pena.
Però, que hi ha rere una addició? Doncs, molt senzill: una personalitat que se supedita a l’addicció. Els motius d’aquesta supeditació són diversos, des dels que són inherents a la personalitat de l’individu (immaduresa, falta de voluntat, etc.); motius que envolten comportaments socials i familiars (mimetisme, proselitisme, pertinença a un grup, etc.) i també hi ha motius que poden ser per reforçar una actitud personal davant la vida (noves experiències, fugir de la soledat, intentar reafirmar-se en una personalitat que no és la pròpia, etc.)
Començarem per les addiccions a drogues; és a dir, les drogoaddiccions. Cal deixar ben clar que una droga és una droga, sigui legal, il·legal o sigui un medicament. Socialment, només tenen consideració de droga les que són il·legals. Totes les altres drogues són considerades medicaments, vicis o sota el concepte ja esmentat del “m’agrada molt...” Atenció!, que ningú s’enganyi, totes les drogues traspassen la barrera hemato-encefàlica i, per tant, produeixen deteriorament neuronal, afavorint les malalties neurològiques i psicològiques. Totes les drogues (sí, totes) produeixen tolerància, dependència, ansietat i a la llarga agressivitat. Les primeres vegades aquesta agressivitat serà verbal i més endavant serà física. Compte! a considerar la violència masclista només per ella sola, sense ficar en evidència la problemàtica d’alcohol i drogues que hi ha rera de tota violència. A més a més, les drogues també poden produir càncer i altres malalties, quan la droga va associada a components químics que s’ingereixen. Dos apunts: la combustió del tabac porta associada a la nicotina l’alliberament d’una infinitat de productes químics, tots ells perjudicials per a la salut. Segon apunt, el cànnabis castiga els pulmons deu vegades més que el tabac.
Una altra classe d’addicions són les anomenades ludopaties, que poden anar des de màquines escurabutxaques, bingos i loteries a tot tipus d’apostes, jocs d’atzar i d’envit, com per exemple el pòker. En aquest sentit, cal ficar de relleu la proliferació d’aquests jocs per internet que, afavorint l’anonimat, estan generant problemes psicològics i veritables drames humans. Alguns/nes “vedettes” televisives tindrien que tenir més solvència moral i no fer promoció publicitària d’aquests productes, per la responsabilitat que tenen, donada la seva influència mediàtica.
Ara li toca el torn al sexe. Sí!, també hi ha una addicció al sexe, sigui de forma presencial (Espanya és el país d’Europa amb més prostitució) o de forma virtual a través de pel·lícules o d’internet. La curiositat a temes sexuals no té per què ser negativa, altra cosa és quan la persona es fa addicta i no pot passar sense supeditar-se a l’addicció.
Encara que el món de les addiccions és inacabable (exemples: esport, begudes energètiques i ensucrades, algunes d’elles poden incloure una droga en forma d’alcaloide; ingesta compulsiva d’aliments, etc.), acabaré només amb l’addicció al mòbil i a les xarxes socials. Els psicòlegs ja estan ficant aquesta problemàtica en evidència. Problemàtica que no tan sols té repercussions psicològiques, sinó que també hi ha repercussions socials. Un exemple, les estadístiques ja parlen que el 17% dels accidents de trànsit són per culpa de distraccions amb el mòbil. Veiem, doncs, que aquesta addició afavoreix la irresponsabilitat pròpia de persones immadures que no són conscients o “passen” del risc que comporta conduir utilitzant el mòbil. En quant a les xarxes socials, s’estan fent coses que la persona no faria en presència física, eliminant el llenguatge no verbal i desplaçant la comunicació presencial cap a una comunicació supèrflua, deixant a la vista la vulnerabilitat de la persona davant d’autèntics desconeguts. Fiquem un exemple, ¿algú aniria pel carrer ensenyant fotos personals a desconeguts? Doncs això és el que s’està fent a les xarxes socials. Així doncs, molta atenció a confondre anonimat amb impunitat!
Què podem fer? En primer lloc, reflexionar i establir fins a quin punt el nostre comportament ens està fent un bé o ens està fent un mal. La nostra salut física, psicològica i, fins i tot, espiritual, depèn del nostre comportament, ingesta de productes i les anomenades aficions, quan són negatives. I aquest comportament també està supeditat a les nostres addiccions. Una vegada feta la reflexió, cal ficar a la balança els pros i els contres de les nostres decisions, tenir la valentia d’afrontar les nostres limitacions i debilitats, i tenir la força de voluntat d’actuar en conseqüència. Si fent tot això no aconseguim portar una vida física i psicològica saludable; aleshores, hem de tenir la valentia i humilitat de buscar ajuda professional. Creieu-me, val la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.