No hauríem de morir
sinó estrenar sabates.
Ben mudats
visitaríem les mansions ocultes
del Pare Bord.
Repeteixo: no hauríem de morir
sinó estrenar sabates
un diumenge sense fi
amb la dolça família
d’abans de la guerra. Plegats
aniríem al zoo a donar les gràcies
al gran senyor dels simis, aquell monstre
de l’amor immens.
Hi torno, no hauríem de morir
sinó estrenar sabates, ben llustroses
amb l’oli dels difunts.
Màrius Sampere
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.