Grip amorosa

Ara, passada la convalescència,
escolto la veu lleganyosa del “Bon Dia”,
que em retrotreu a la grip amorosa
viscuda. Foren només uns pocs dies,
però l’alta temperatura ens allunyava;
encara que, la febre ens estava dient
que les nostres defenses eren bones
i estavem lluitant contra el desamor.

Digues-li destí, Verge del Blau,
o els sempre capritxosos déus.
Allà on anàvem, ens trobàvem.
I les nostres enteranyinades mirades
ens deien, el que no deien les paraules.
Per casa, torno a veure dos tovalloles
a l’estenedor del futur i dos tovallons
a la ben parada taula d’aquesta fase I.

Vola Campaneta!, que sóc poeta per tu.

(Final de la fase I)