Sec

Estic sec, com el riu
que desitja la pluja
per fer el seu cabal.
Brollen paraules,
per aquí, per allà...,
no volen quedar-se.
Tinc plugim de mots,
però no en tinc d’idees.

Estic sec (no pas prim),
recerco per diccionaris
i només trobo el seguici
de conceptes explicitats.

Sí, estic sec com...
aquest final d’hivern.
Tindré que esperar a
la propera primavera
-cosina germana de Tardor-
per veure si volen ploure
gotes d’aigua i de paraules
que assedeguin el meu esperit.

(Musa Persa!, ves per feina)