M’era impossible admetre
que mai no hi arribaria.
M’hi afanyava cada dia
dins aquell erm on,
a ulls clucs, caminava cap
a un desert encara
més estèril. Humana
com sóc, a la recerca
d’aquell únic camí,
tot i saber-lo inaccessible.
Montserrat Abelló
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.