I ara què?, què en faig de
la meva capacitat d’amor!
La congelo? ¿L’esquartero,
com si fos un xai pasqual,
a l’escorxador de la poesia?
¿La filetejo i la fico d’oferta
a la botiga del record i desig
per vendre-la persona a persona?
Si ho dónes tot, et quedes buit.
Si dónes poc, ets un garrepa.
Això del sentiment és com el vent,
mai bufa a gust de tothom
i, a més a més, se’t queda, rodant
la sageta del penell, el que marca
direcció, segons criteri de cada vent.
Sí, cap per a la capacitat, i or per a l’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.