Després de tot

Després de tot,
encara tinc vida per viure
i l’ametller ha tornat a florir.
Primer les flors són als arbres;
més tard, les flors són al terra.
I al cor? Quan refloriran?

Després de tot,
segueixo pensant i estimant,
i el paper, agraït, s’emplena.
Aquestes suaus flors de paper
no necessiten cap calendari,
perquè neixin idees i paraules.

Després de tot,
estic on sempre he estat
i l’enrenou (que remou el món)
es queda fora del meu reialme,
que tinc ben establit, lliure
i sempre disposat a lluitar.

Després de tot,
tinc el que tinc, no necessito més:
ni reconeixement, ni premi, ni glòria.
Després de tot, sóc molt més humà,
per això valoro els meus defectes
tant o més que les meves virtuts.