Món intern

Quan m’endinso
pel bosc atapeït
de la imaginació.

Quan ressegueixo
el riu turbulent
del meu esperit.

Quan admiro
la vastitud del mar
i el seu silenci.

Quan busco
des de la muntanya
el llunyà horitzó.

Quan, esgotat,
cerco la pau
d’un temps annexat.

Quan allibero
tots els poemes
a l’espai infinit.

Quan enraono
amb gent estimada
i recordo el viscut.

Quan m’aturo
i busco i desitjo
que tot sigui millor...,

dins d’aquest món intern.