A les manifestacions, comencen a veure’s altres estelades a part de la catalana. Rere d’elles, convergeix el sentiment republicà de tots els pobles d’Espanya.
L’any 1978 vam tenir que claudicar davant la disjuntiva que se’ns donava: o una monarquia instaurada pel franquisme o una altra dictadura militar. Si no pots fer una elecció lliure, et veus obligat a elegir el mal menor. Per favor, deixeu de manipular emocionalment aquest fet!
I quan les coses es fan malament, surten malament. Aquesta monarquia serà tan legal com es vulgui, però no és legítima, perquè ens ha estat imposada i no ha estat elegida lliurement pel poble. D’aquesta manera, s’està vulnerant un principi bàsic de la democràcia, al menystenir la voluntat popular. Es miri per on es miri, la constitució espanyola trenca principis democràtics tan elementals com el d’igualtat. Per començar, és masclista, no hi va ver cap dona en la seva redacció. Per continuar, ens diu que tots som iguals davant la llei i després fa inviolable la figura del rei. En què quedem? Bé, Franco també era inviolable. Així doncs, continuem amb aquesta lamentable tradició històrica.
Tenim un estat que permet una hipotètica democràcia, tutelada des dels centres de poder. Centres de poder que estan baix el control econòmic, social, judicial i polític de fills o néts de famílies franquistes. En definitiva, “todo está atado y bien atado”. Potser caldria fer com Alexandre el Magne i trencar d’un tall el nus gordià en que està ficada Espanya. L’Espanya que Antonio Machado deia: “Españolito que vienes/al mundo te guarde Dios./Una de las dos Españas/ha de helarte el corazón”.
No obstant, deixeu-me ser optimista i deixeu-me que aposti per la joventut. La joventut que no ha nascut al segle XX i que, per tant, veuen la constitució espanyola com una cosa del segle passat i que a ells no els representa. Que ningú s’equivoqui, ells són els que més estelades porten i ells són el nostre futur.
L’any 1978 vam tenir que claudicar davant la disjuntiva que se’ns donava: o una monarquia instaurada pel franquisme o una altra dictadura militar. Si no pots fer una elecció lliure, et veus obligat a elegir el mal menor. Per favor, deixeu de manipular emocionalment aquest fet!
I quan les coses es fan malament, surten malament. Aquesta monarquia serà tan legal com es vulgui, però no és legítima, perquè ens ha estat imposada i no ha estat elegida lliurement pel poble. D’aquesta manera, s’està vulnerant un principi bàsic de la democràcia, al menystenir la voluntat popular. Es miri per on es miri, la constitució espanyola trenca principis democràtics tan elementals com el d’igualtat. Per començar, és masclista, no hi va ver cap dona en la seva redacció. Per continuar, ens diu que tots som iguals davant la llei i després fa inviolable la figura del rei. En què quedem? Bé, Franco també era inviolable. Així doncs, continuem amb aquesta lamentable tradició històrica.
Tenim un estat que permet una hipotètica democràcia, tutelada des dels centres de poder. Centres de poder que estan baix el control econòmic, social, judicial i polític de fills o néts de famílies franquistes. En definitiva, “todo está atado y bien atado”. Potser caldria fer com Alexandre el Magne i trencar d’un tall el nus gordià en que està ficada Espanya. L’Espanya que Antonio Machado deia: “Españolito que vienes/al mundo te guarde Dios./Una de las dos Españas/ha de helarte el corazón”.
No obstant, deixeu-me ser optimista i deixeu-me que aposti per la joventut. La joventut que no ha nascut al segle XX i que, per tant, veuen la constitució espanyola com una cosa del segle passat i que a ells no els representa. Que ningú s’equivoqui, ells són els que més estelades porten i ells són el nostre futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.