Mar de Març, ball d’ones.
Fora de casa, fora de tot,
veig des de la distància
que tot es fa més petit.
Crida a vol la gavina,
li respon l’eco entremaliat
i tot el cel mediterrani
s’obre a la llum del captard.
L’arrissada mar navega
i crepita davall el faralló
que, ferm i impassible,
aguanta l’embat d’ones.
Buit, no abasto a veure
re que trenqui l’horitzó.
Buit, no hi ha re que...
trenqui el meu esperit.
Si busques i no trobes.
Si trobes el que no busques.
Per què continuar el camí?
Què feixuc queda el destí!
(Sant Pol, Sant Feliu de Guíxols)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.