Mancat d’aigua de vida,
no sols estic deshidratat,
estic i sóc nàufrag a terra.
L’avar ritme d’hores
em xucla la mirada
i dicta el temps fugit.
Resto assegut amb
la feixuga soledat
que m’insta i vincla,
per aplegar i transformar,
un procés prou inútil,
perquè el tinc prohibit.
Titella del destí,
aixeco l’etern mèrit
per ser fill de la concreció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.