Naixem sense manual d’instruccions. Els pares primer, i mica en mica, ens van fent un llistat d’instruccions de forma directa o indirecta. Més tard són l’escola, l’institut i la universitat els que l’incrementen, en forma de coneixements i correlació de normes, aquest llistat d’instruccions. Família, amics, relacions socials, laborals i relacions polítiques fan la resta i acaben per configurar-lo, modelant i configurant la nostra personalitat, sota el paraigua de les idees i, per extensió, d’una ideologia i filosofia de vida. No oblidem que som animals gregaris i que això ens condiciona. Tot això, queda enregistrat dins la nostra memòria evocativa (memòria històrica), a la qual recorrem sempre que necessitem els recursos o arguments per reafirmar i afrontar la nostra personalitat, davant els successius esdeveniments que la vida ens fica al llarg del nostre camí. I ho fem de la mateixa manera que ho fa un arbre quan recorre a les seves arrels per nodrir-se.
Podem dir que som com som en funció de la família que hem tingut, la família que ara tenim, l’educació que hem rebut i els diferents entorns pels quals ens hem mogut i ens seguim movent. Atenció!, doncs, a pensar que som éssers lliures, per tenir la llibertat d’elecció. No tenim cap garantia que la nostra elecció serà lliure o depenent; ja que, la llibertat no radica amb l’elecció, la llibertat radica en el fet de ser independents. Per tant, podem afirmar que ningú és independent al 100 %, tots tenim les nostres dependències que ens lliguen i condicionen (família, treball, etc.). Si més no, les dependències més fortes són les nostres “cadenes” emocionals, tan difícils de trencar i que sovint ens condicionen a l’hora de prendre algunes decisions. Per molt racionals que siguem, som més emocionals del que ens pensem. A la vida, de tant en tant, ens trobem amb cruïlles que hem de resoldre, per decidir quin és el camí més adient i per això ens toca ficar a la balança el que ens proposa el cervell i el que ens proposa el cor. No és fàcil prendre algunes decisions, però és millor fer-ho, amb risc d’equivocar-nos, que no fer-ho i deixar que els esdeveniments decideixin per nosaltres.
Una bona informació, una bona assertivitat i una experiència reflexiva poden ajudar-nos a prendre les decisions més punyents i, si més no, desclouen espais oberts dins l’espai tancat del nostre pensament i també dins l’espai tancat del nostre cor emocional.
Podem dir que som com som en funció de la família que hem tingut, la família que ara tenim, l’educació que hem rebut i els diferents entorns pels quals ens hem mogut i ens seguim movent. Atenció!, doncs, a pensar que som éssers lliures, per tenir la llibertat d’elecció. No tenim cap garantia que la nostra elecció serà lliure o depenent; ja que, la llibertat no radica amb l’elecció, la llibertat radica en el fet de ser independents. Per tant, podem afirmar que ningú és independent al 100 %, tots tenim les nostres dependències que ens lliguen i condicionen (família, treball, etc.). Si més no, les dependències més fortes són les nostres “cadenes” emocionals, tan difícils de trencar i que sovint ens condicionen a l’hora de prendre algunes decisions. Per molt racionals que siguem, som més emocionals del que ens pensem. A la vida, de tant en tant, ens trobem amb cruïlles que hem de resoldre, per decidir quin és el camí més adient i per això ens toca ficar a la balança el que ens proposa el cervell i el que ens proposa el cor. No és fàcil prendre algunes decisions, però és millor fer-ho, amb risc d’equivocar-nos, que no fer-ho i deixar que els esdeveniments decideixin per nosaltres.
Una bona informació, una bona assertivitat i una experiència reflexiva poden ajudar-nos a prendre les decisions més punyents i, si més no, desclouen espais oberts dins l’espai tancat del nostre pensament i també dins l’espai tancat del nostre cor emocional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.