Rere la verema,
la Tardor fica vi
a fulles d’arbres.
Toc melangiós
per enaltir-la com:
primavera d’hivern.
A muntanya,
el cel ja no plora,
bufa confetti blanc.
El vent és fred,
la neu s’embranca
pels avets platejats.
Els carrers s’encatifen
amb les fulles que...
un dia vam trepitjar.
Dir-li Tardor, Rerevera
o Primavera d’Hivern,
l’ànima és la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.