Em cal calafatar
el vaixell de la imaginació,
malgrat que em tremolin
les mans de la temptació.
Exhorto el meu cor,
perquè faci el viatge
amb mots com passatge
i mirada dins l’horitzó.
No oblido vidres trencats
ni obscures enveges;
enrera queda el desfici
i la corba del meu oblit.
Enfilo aquesta prova
des de la bruna arena
que ja no em pertany,
doncs sóc orfe d’amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.