Gènesi Blava
I molt a prop sorgiren arbredes,
on niaren aus i també sentiments.
Cada nou horitzó era un nou jorn
per caminar i..., per estimar: Reflectir
el sol i la lluna i tots els estels.
Gènesi Verda
Queda el silenci de les boques tancades
i les llàgrimes dels ulls perduts;
la terra renegada –d’on sorgiren
aquestes arbredes– treu el verd
del prat i la veu del silenci.
Gènesi Humana
I la veu trencà el silenci. I la mà trencà
la natura, generació rere generació,
ensurt rere ensurt:
Per l’aire somnis,
per la terra suor
i pel mar la tendresa
de cada nova generació.
Gènesi de la Gènesi
Vàrem morir per tornar a néixer.
Vàrem odiar per tornar a estimar
la nova Gènesi i gestar
tot allò inherent a l’home.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.