Tu ets els meu germà de l’ànima, realment l’amic/ga,
que en tot camí i jornada està sempre amb mi,
encara que ets un/a home/dona encara tens ànima de nen/a,
aquell/a que em dóna la seva amistat, el seu respecte i la seva estima.
Recordo que junts vam passar moments molt durs,
i tu no vas canviar per forts que fossin els vents,
el teu cor és una casa de portes obertes,
tu ets realment el més cert en hores incertes.
En certs moments difícils que hi ha a la vida,
busquem a qui ens ajudi a trobar la sortida,
i aquella paraula de força i de fe que m’has donat,
em dóna la certesa que sempre has estat al meu costat.
Tu ets el/la meu/meva amic/ga de l’ànima, que en tota jornada
em somriu i abraça festiu a cada arribada,
em dius veritats tan grans amb frases obertes,
tu ets realment el més cert d’hores incertes.
No preciso ni dir,
tot això que et dic,
però és bo així sentir,
que tu ets el meu/va gran amic/ga.
Roberto Carlos
Tradueix Jesús Jordi G. Boadella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.