Fa una lluna clara i una nit serena.
Jo m’estic a la plaça de Sant Joan,
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d’una altra vida
on s’anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas, perquè Jo aquí voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sense besar-la ni dir-li cap lament.
Veure el tresor que d’aquí estant s’obira
sense esflorar-li el seu cabell gentil,
sols sentir-la a la vora com respira...
I respirar aquest aire tan tranquil.
Josep Ma. de Sagarra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.