Al bell mig del cel
la llum hi posa música,
per omplir el buit
i remolí de l’espai.
Enfilo la quietud,
el secret encís
d’escriure i esbrinar
el subtil foc d’esperit.
Serf de mi mateix,
busco jardí pels sentits
o l’amarga cova de Plató,
aquella que lleva amarres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.