L’etern contorn de lluna,
plena i vinçada com marbre.
L’encís de la seva llum,
quan omple i expandís
l’espai, la força de la nit.
Al cim del pensament
hi tinc l’origen edènic
on sorgís i germina l’estirp,
el cant melòdic d’escriptor,
el seu mite i llegenda.
Més enllà, arrecerada,
queda l’illa del privilegi
on l’ocell de l’èxit nia
i la corba del seu vol
fa catenària per als mots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.