Retorn

Me n’adono al meu mirall,
la lletania que fa la rutina,
quan cada matí enfilo
i purifico el pensament.

M’agradaria poder capgirar
aquest horitzó tan limitat
que tinc, sortint al balcó:
paisatge d’un carrer buit.

Escric per sortir de l’ombra.
La quietud de cada ratlla
m’alleugera i em fa sentir
més íntim i menys poruc.

I, tremolós, pentino versos,
per ungir el meu poema,
que faci un secret ressò
i que arribi als estimats.

Anhelo aquest temps:
el retorn de somriures,
la catifa de dolces mirades
i el vol planer de petons.

(Cor-ona-vi-rus)