Tinc un flam per a l’oblit
i un altre flam a l’esperança,
i aquests ciris són un plany
per a la cançó del neguit.
Idees marcides gosen,
fer-me crida d’inquietud:
desgavell de llargues nits
plenes de joncs interrogants.
Arrecerat per la nova llum,
cada matí encenc més ciris
a l’església de la lleugeresa,
on claudica la meva peresa.
Fico ritme, melodia i perfum
a l’aire d’aquest nou dilluns,
per esbrinar quin és el camí,
hi ho faig amb sospir d’il·lusió.
(Cor-ona-vi-rus)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.