Tothora, tot moment,
ballen núvols impacients
i volen cançons, buscant
el refugi de petons.
Sóc fidel als boscos
de motius i sentits,
a l’aire que, cert i fresc,
filtra nostra admiració.
Temps intermitent
rovellat per l’espera
d’aquest àrid silenci:
desig per respirar arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.