(Poemes de quarantena)
Petits núvols esborren
aquest cel, on fa niu
una llum esmorteïda.
S’endevina l’escalf
i la fiblada del sol,
presoner del contorn.
El quotidià dia dringa
amb parrup de coloms
a ritme i remor de plomes.
Esgarrapo noves paraules,
tibant les brides de l’egua:
imaginació i diccionari.
I puntejo crits, brams
i cascavells, ja llunyans,
d’un infant mai ponderat.
Miratge i escut, presents,
que trenquin l’enyorança
i planifiquin cada futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.