(Poemes de quarantena)
Al cap i a la fi, algun dia,
sortirem del nostre silenci
de finestres i balcons,
per recuperar els carrers.
I menarem el nostre destí,
sense patir per esquerdes
ni pregant per les escletxes,
fugint de la meuca ansietat.
I tots els morts ens fitaran
amb l’autèntic repte de la vida:
la feblesa de cos i esperit
quan som a l’abast de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.