(Poemes de quarantena)
El carrer de la poesia,
amb l’empedrat de mots
i llampecs d’imatges,
deixa petjada al record.
Ramat de vells records
que pasturen per l’herba
al conjur de la solitud.
Batejo branques i fulles,
el piular d’ocells i pardals,
sense mena de recança.
I polso el cor, batec foll,
el retrat de Dorian Grey,
font de jove temptació
que m’embolcalla avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.