Aquests dies he sortit de la idiosincràsia de la meva jubilació i, exercitant la meva anquilosada memòria, he recordat els meus coneixements de salut pública, bioquímica i biostadística, evocant què és un virió (virus madur): un trosset de cadena d’àcid desoxiribonucleic (ADN) o d’àcid ribonucleic (ARN), envoltat per una membrana proteica de fosfolípids, anomenada càpside. Amb els virus (o virions) tenim dos problemes importants. El primer és que són cent vegades més petits que un bacteri i, per tant, són molt més difícils de combatre. El segon problema és que no podem considerar-los com éssers vius; ja que, no mengen, no respiren i no és reprodueixen; necessiten entrar dins d’una cèl·lula, perquè aquesta cèl·lula els hi faci una replicació. El codi genètic del virus “obliga” que el codi genètic d’aquesta cèl·lula el repliqui. I aquí hi podem tenir un tercer problema, perquè si al fer la replicació el codi genètic de la cèl·lula queda alterat pel virus, es pot formar una clona cel·lular, la qual cosa pot desenvolupar un càncer. Encara podem tenir un altre problema, si un virus entra dins d’un bacteri i aquest bacteri infecta un ésser viu, quan destruïm el bacteri, alliberem el virus com si fos un autèntic cavall de Troia.
Bé, anem al COVID19 (acostumem-nos a dir-li així, perquè els virus del refredat i de la grip també són de la família dels coronavirus). Cada virus nou representa un repte nou per a la comunitat científica i planteja un seguit d’estratègies per lluitar contra ell. Bàsicament, tenim dos formes de lluitar: una és amb medicació que aïlli el virus o que trenqui la seva càpside, perquè mori. Altra forma són les vacunes que solen ser de virus atenuats, aquests estimulen el nostre organisme a crear anticossos, fent una immunitat davant una possible infecció. També es pot subministrar sèrum que porti anticossos de gent que ha superat la malaltia o bé sèrum generat al laboratori mitjançant cultiu. Aquí hi podem tenir un altre problema, hi és que el COVID19 es comporti com el virus de la grip; és a dir, que pugui mutar i faci soques resistents a la possible vacuna. I dic possible vacuna, perquè encara desconeixem moltes coses del comportament d’aquest virus; per exemple, no sabem si serà estacional com el virus de la grip. Així doncs, hem de tenir molta humilitat, precaució i paciència científica.
La idea que proposo no és nova, però tenint en compte que rates i, sobretot, muricecs encara ens poden transmetre virus que són desconeguts (seria bo conèixer l’animal entremig, que hi ha a la cadena de transmissió del COVID19 entre muricec i home, el pangolin no està gens clar). El que proposo és buscar la manera de trencar la càpside no d’un virus, sinó trencar la càpside de tots els virus, en una mena de vacuna universal. Si això no és factible, em temo que seguirem abocats a la possibilitat de noves epidèmies i pandèmies en el futur, per virus que poden transmetre els animals a l’home.
Per acabar, permeteu-me fer una pregunta que sense ser retòrica, ho pot semblar: ¿la indústria farmacèutica està interessada que pugui haver una vacuna universal?
Bé, anem al COVID19 (acostumem-nos a dir-li així, perquè els virus del refredat i de la grip també són de la família dels coronavirus). Cada virus nou representa un repte nou per a la comunitat científica i planteja un seguit d’estratègies per lluitar contra ell. Bàsicament, tenim dos formes de lluitar: una és amb medicació que aïlli el virus o que trenqui la seva càpside, perquè mori. Altra forma són les vacunes que solen ser de virus atenuats, aquests estimulen el nostre organisme a crear anticossos, fent una immunitat davant una possible infecció. També es pot subministrar sèrum que porti anticossos de gent que ha superat la malaltia o bé sèrum generat al laboratori mitjançant cultiu. Aquí hi podem tenir un altre problema, hi és que el COVID19 es comporti com el virus de la grip; és a dir, que pugui mutar i faci soques resistents a la possible vacuna. I dic possible vacuna, perquè encara desconeixem moltes coses del comportament d’aquest virus; per exemple, no sabem si serà estacional com el virus de la grip. Així doncs, hem de tenir molta humilitat, precaució i paciència científica.
La idea que proposo no és nova, però tenint en compte que rates i, sobretot, muricecs encara ens poden transmetre virus que són desconeguts (seria bo conèixer l’animal entremig, que hi ha a la cadena de transmissió del COVID19 entre muricec i home, el pangolin no està gens clar). El que proposo és buscar la manera de trencar la càpside no d’un virus, sinó trencar la càpside de tots els virus, en una mena de vacuna universal. Si això no és factible, em temo que seguirem abocats a la possibilitat de noves epidèmies i pandèmies en el futur, per virus que poden transmetre els animals a l’home.
Per acabar, permeteu-me fer una pregunta que sense ser retòrica, ho pot semblar: ¿la indústria farmacèutica està interessada que pugui haver una vacuna universal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.