A muntanya,
hi ha més arrels que fruits.
Allà, no bufen canyes,
però si bufa el silenci.
Les branques són banderes
i la pluja és un misteri.
A muntanya,
el cel és clar i hermètic.
Ni sorra, ni desert,
ni esculls de cendres.
Enyoro tots els camins
que sempre duen al cim.
A muntanya,
viuen exèrcits d’arbres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.