(Poemes de quarantena)
¿Quin dia podré tornar
a sortir del llibre i poema
i trepitjar la nova pinassa,
sota paravent de muntanya?
¿Quan el secret estendard
d’olors em descobrirà
la màgia de cada bosc
i l’enigma que representa?
¿Quan podré esguardar,
i lloar, el ràfec de colors
que neixen i s’investeixen
al prec de cada nou matí?
¿O veure aquell petit racó,
encastat dins el rierol
amb garbes de pedres
i agosarats salts d’aigua?
¿Quan la torxa del dubte
naufragarà i la nostra lluita
passarà a convertir-se
en parracs per a la història?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.