“Anar pel pedregar”

L’expressió tan antiga i tan catalana de: “Anar pel pedregar” o “Anar pel camí del pedregar”, polítics i tertulians novament l’estan ficant de moda i (al meu modest parer) no sempre de forma afortunada o dins d’un context que sigui prou adient. Però..., què voleu? L’expressió està de moda.

Els que ja tenim una edat i de petits vàrem pujar o bé a carros o bé a tartanes, entenem aquesta expressió en tot el seu contingut i en tot el seu significat metafòric, perquè en el seu dia vam patir físicament aquells alts i baixos, per culpa de les roderes de fang dels camins, i els saldrocs quan el carro trontollava per zones pedregoses. Fins i tot, recordo que en una ocasió una de les rodes va sortir-se del seu eix, que prenguin nota tots aquells que utilitzen aquesta expressió.

Sempre és bo recuperar expressions del passat, però també crec que no és bo fer-ne abús d’elles. El que tal vegada fos bo, seria que algun expert i afamat lingüista fes una actualització 2.0 d’aquesta expressió tan catalana. Sí més no, aquí ho deixo.