Veig el romaní peregrinant
per tota la falda de muntanya
i la florida ginesta si afegeix,
que el sol és a punt per sortir.
I la llàntia de la lluna se fon
per l’horitzó. Potser, busca
jardí secret pel llunyà Orient,
on s’emmirallarà en un somni.
Mentrestant, torno al teler,
perquè la imaginació teixeixi
somnis i jo, tenaç, m’esmunyiré
pel seu entramat per viure’ls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.