No sé quantes petjades
he deixat pel camí,
ni quants versos he ficat
al bagul de l’existència.
Tampoc sé quantes aigües
-de mars i rius- he gaudit,
ni avets a verda muntanya,
ni pins a platja bruna.
A vegades, els records
són dúctil fang d’argila
i, sense voler, els modelem
al torn on roda el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.