La rotllana de guspires
dibuixa corbes brillants
i dunes de melodia:
Dansen altres versos.
Fico límit a l’horitzó,
mentre esfullo la margarida
de la meva voluntat,
al crit d’una proclama
i buscant resposta a l’eco.
Mestre de l’aquiescència,
em mulla la comprensió
com fina pluja de tardor
o plovisqueig de primavera.
Faig un himne a l’absència,
tot assenyalant el camí
i pugno per una visió
-que sigui vella i nova-
on diluir el meu esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.