Tardor

Deixeu anar la nit,
que s’esberli el dia!
Que esclatin
els colors torrats
de la tardor.

Deixeu que la mirada
es perdi en el boscam,
allí entre les branques
que lentes es despullen.

Deixeu volar la vida
més enllà de la rutina.
Trenqueu tots els lligams.

Deixeu-vos emportar
per on el cor us guia.

Renéixer cada dia és obligat
per a qui la vida estima.

Núria Niubó Cabau