Arquitectura del temps

L’hivern duu un suau secret
-dins la intimitat de la tendresa-
per nodrir i lloar el discurs del temps:

  - Les arrels del temps són dòriques,
    com l’escorça del bosc de la paraula.

  - L’edifici n’és mescla de totes les llums,
    l’avesat triomf de la mediterrània.

  - I la seva frontissa acull el dòcil
    i acurat enigma del missatger.

Que aquest secret de l’hivern
sigui també el nostre secret.