Deixeu-me dir

Altre cop, he de repintar
cada paraula, per fer-li
manifest de propietat,
per fer-la més meva.

Xafogós, m’enfilo per
la bastida del diccionari,
l’arquitectura escrita que
vol anar-se’n del descrèdit.

Deixeu-me dir, i explicar,
que l’oblit també n’és
l’endemà de cada vespre
i el prodigi d’estimar.

I deixeu-me dir, on tinc
tots els meus arbres i flors,
del meu jardí imaginari,
l’esforç d’aquest jardiner.