Record al record
(Als amics de La Congre)
Recordo quan
no teníem que recordar,
que l’avui era
la referència de vida.
Érem vius,
érem dinàmics i feliços.
Recordo la música
i cada cançó n’era
una fita per a cada amic.
Érem solidaris
i cada dia era llum
i joia de joventut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.