Escric, fugint de la malaltia.
Deixo enrere l’àrid desert
d’uns efectes secundaris.
Cada cop tinc més incògnites,
com sisques mogudes per la brisa
i arrelades als esdeveniments.
El meu cos és un mapamundi,
ple de topònims i cicatrius,
on lluca la lluita del dia a dia.
Escric per alliberar l’esperit,
deixo el llast dels neguits
i m’enlairo, cercant estels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.