Anguniejo malsons,
somnis de melangia
que vagaregen per la nit,
plens d’absències.
Fora, la pluja lliura
el silenci d’aigua,
fent petits estanys
i fils de reguerols.
I al recer del carrer,
lliuro brega al desencís,
sabedor que viure n’és
tornaveu de guany o pèrdua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.