Els silencis

El cor em diu que,
rere d’aquells núvols,
hi ha la llum més clara.
¿Per què deixem que
la nit s’emporti l’esperit,
disfressat de lluita?

El cor em diu que,
rere d’aquesta pluja,
dorm la serralada.
Mentre el vent s’enduu
el nostre darrer somni
i vells xiuxiueigs.

I a cada preludi,
enterrarem la veu,
on floreix el silenci:
el teu silenci i el meu,
els que vàrem soterrar
al jardí mancat de roses.