El sol badalla per l’horitzó
i des del turó la nit l’embolcalla
en el llit de llençols negre setí.
Ara, davant l’amor, parpellejo
com un inexpert nouvingut,
desorientat i a boca de nit.
La meva incertesa flameja, és
l’oratge d’un temps ja viscut,
que vol tornar novament a l’inici,
perquè ja he esmolat el meu final.
Dins nostre, tots portem un cercle
on l’alfa i l’omega sempre s’ajunten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.