Recordant aquella veu
que surt de l’anonimat
i emergeix com margarida
al prat de la monotonia.
Recordant un somriure
subtil i contaminant,
que s’enlaira com l’ocell
a la recerca d’altre continent.
Recordant un bosc i un llac
en la geografia del teu cos
on les ones són dofins
bussejant entre les paraules.
Recordant, què és el record?
En quin calaix l’hem d’encabir?
Plor, vida i mort també estan
en el mateix caixó i calaixera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.