diumenge, 30 d’abril del 2017

Càntic del bosc a la lluna

Tu que has estat i segueixes sent.
Que tens i no pretens.
Que limites les preguntes,
doncs coneixes les respostes.

Sabedora del que ha de saber-se.
Coneixedora d’ofici.
Que estant en possessió dónes
i sense necessitar agafes.

Que et ponderes i t’equilibres.
I de l’equilibri fas ponderació.
Et nomeno com a expressió
d’exemple i escarni:

Qui dubti de tu,
que dubti d’ell mateix.


(Aquest poema està inclós en una narració metafísica)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.