dissabte, 8 d’abril del 2017

Poema improvisat

Si la soledat truca
a la teva porta,
convida-la a passar;
no fos cas que s’enfadés
i volgués quedar-se
per sempre mai més.

Una vegada atesa,
ja la pots acomiadar,
que per la mateixa porta
per on ella surti
t’entrarà l’esperança.


(Enviat per WhatsApp)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.