Des del terrat,
el cel el tinc més a prop
i la lluna de la il·lusió
pot vèncer la meuca tristesa.
Des del terrat,
veig passar coloms, cigonyes
i ànecs de coll verd; i, sobretot,
les orenetes de tots els versos.
Des del terrat,
neix el sol amb més força,
quan juga a cuc i amagar
amb les ombres dels carrers.
Des del terrat,
miro La Cerdera, allà on
el sol s’amaga, dia rere dia,
i no sabem ben bé per què.
Des del terrat,
el riu sembla una llarga serp
i els arbres gespa per tallar,
quan els ocells hi van al captard.
Des del terrat,
la meva ànima vola més lleugera
i pot buscar rumb a nous camins,
ja sigui per l’horitzó o pel firmament.
El meu terrat és..., el meu terrat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.