Ve la boira,
disfressada de tristesa,
amb llapis de poeta
i afilada mina creativa.
Ve la boira,
amb copa de vi d’absència,
ploma i tinta de carnestoltes.
Ve, mentre escolto Els Pekenikes.
Porta una gasa per a cada farola
i un motxo per a cada carrer.
També li renta la cara als arbres,
que ploren per no poder dir res.
Ve la boira,
però encara no sé per què. Potser
l’he encomanada jo. No ho sé.
Ah! i ve nua de tota censura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.