Recer de camí
per on tomba
l’aigua freda
de la gelera.
Prop, la tartera
comanda altre rierol.
Al capdavant, l’avet negre;
a la seva rereguarda,
l’avet roig, on saltirona
un esquirol inquiet,
que retorna al bosc
amb els últims raigs
d’un sol ferit
pel vol del voltor.
Tot és silenci
en aquesta pau.
A més de dos mil metres,
la muntanya torna a tenir
la gènesi del primer dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.